Refugiats/ades

Un camí sense retorn,
Una condemna sota pressió.
Una tortura dirigida,
Al que en diuen ser l'encobridor.

Masses preguntes sense resposta,
A l'agrat del torturador.
Volen un nom, només un nom,
On apuntar el canó.

Intentar, oblidar tot un passat.
No mirar, no mirar enrera i esborrar.
Tornar, a començar des del final.
Una, una vida nova, una nova vida.

ROJA! ROJA! ROJA!
Com la sang, com em bull la sang.
ROJA! ROJA! ROJA!

Refugiats, refugiades,
D'una terra on no ha existit,
Ni existeix,
La paraula justícia.
Exiliats, exiliades,
D'una terra on han silenciat,
Tots els crims,
Del present i del passat.

I ara et veus acorralat,
El teu nom els ha passat pel cap,
Clavant-te el neguit constant,
De ser perseguit o capturat.

És el braç del feixisme,
El que t'està ofegant.
I has d'adoptar una reacció,
Esperant no saber mai si era la millor.

Refugiats...